Sóc l’ull observador, el que mira callat, inmòbil tot el que passa al meu voltant. Ho sóc tot i no sóc res.
Si tu vols, sóc un covard amagat en un troç de natura, un tronc d’arbre poder o una flor o poder una papallona, el que tu vulguis. I em quedo aquí perque no tinc res a dir-te, ni a tu ni ha ningú... res. Sols contemplo al mateix temps que em lamento del que no he fet, faig o faré. Les arrels no em deixen moure i el meu jo tampoc. I així estaré per la resta dels dies, callat, inmòbil... Tot deixant passar el temps i estimant el miratge també, somiant truites de llocs exòtics i contant els amors a que jo mateix he renunciat.
