Dilluns set de la tarda, llum càlida de primavera tot i ser l'estiu ja ben entrat, al carreró de les bruixes s'hem apareix la imatge més plàstica des de feia molt i molt de temps. El raig de sol il·lumina el final de carrer on hi ha una dona embolcallada amb un vel de colors liles, púrpures i fúcsies molt vistosos. La seva ombre es projecta tant llarga al terra fins que s'enfila paret amunt. En la paret del fons mil pintades i graffitis rallen el seu blanc original i aquests combinen perfectament amb el color de la seva túnica. I de cop un baf de fum blanc molt dens surt del seu rostre que està d'esquenes a mi i el vent casi inexistent se l'endú molt a poc a poc per sobre del seu cap fins d'alt la paret, tot difuminant la fotografia del moment, la dona al adonar-se de la meva presencia llança el cigar tot fent com si no passes res. Em sap greu no tenir la càmera a les mans per poder fer la instantània del moment, per poder-la guardar per sempre més en el record, record que m'ha portat aquest petit instant d'avui a la tarda.
Sóc un Vol i dol camí de terres salvatges, camí de l'infinit i com m'agradaria poder-hi anar tot caminant per el costat més bèstia de la vida tot i que el final ja el ser, aquell que la felicitat no es real fins que no es compartida, però més igual ja que potser només es el meu llarg viatge o potser només em dono excuses for travellers o em pregunto si I have been to the desert and I had walk to the dead, però no. Total que fa massa temps que no poso cap rentadora, tot i que tu saps molt bé que: I have a love, a love for everyone I know, I tot hi que tinc molt clar que el carter no truca dues vegades, encara no he estat capàs de deixar una nota a la bústia que li digui: please retourn to sender. I es que allà, allà de l'espai he vist somriure una estrelleta, tot i que segur que no me'l dedicava a mi, el somriure vull dir. En tant que, què tindria de dolent esperar l'arribada de l'edat de la innocència, per així poder tornar a empaitar junts papallones i explotar bombolles amb els ulls brillants plens d'il·lusió com si fos cada una d'elles la primera vegada. Però I'm so tired and no one will help me to rise of this hole. I es que poder només soc a man who couldn't cry i que està hurt de veure com la vida passa davant dels meus ulls sense tan sols moure una cama, ni tant sols un peu. Es com si estigues prenent el sol, aquí al portal, sense més obligacions. Només l'onírica del moment i les meves circumstancies tot parant l'orella per sentir una Swing Slang Song, on poder trobar la pau en la guerra, sense deixar de sentir tot el que sento per tu i per tu i per a cada un que forma part del meu long long way, On the road, aquest que passa dins del meu cap, on els escurçons fan mandonguilles amb les cordes de la guitarra i com no, les nimfes es despullen, d'il·lusió. No com jo que encara no he trencat la meva rusty cage, ja que la mare sempre em deia allways be a good boy, don't ever play with guns i si bé jo no vaig matar aquell home a Rino per veure com moria, però si que m'he disparat un dard sedant que no em deixa sentir més enllà de l'horitzó, del meu horitzó i es que allà on jo només i veig un desert hi han milions de mons que hi formiguegen. I segueixo stand still, en un sunny, sunny, cold, cold, day recordant que its so cold in summer time... i que seguiré sense fer res al respecte i un dia rere l'altre em faltaré al respecte, per por, per covard i per no voler viure el que realment està al meu voltant. I es que tot això només és una punk rock song!!!!!
*Aquest text està fet a base de títols de cançons, àlbums, fragments de lletres, títols de poemes, llibres i pel·lícules. Sense ser necessari haver escoltat, llegit o vist cap d'ells/es tot i que es recomanable. D'autors tant varis com: Joan Pons, Roger Mas, Albert Pla, Johnny Cash, Amadeu vidal i Bonafont, Dies Irae, Herman Düne, Stand Still, Jacint Verdaguer, Pascal Comelade, Sopa de Cabra, J. Krakauer, Alexander Supertram, Mojave3, J. Kerouak, Lou Reed, Bad Religion.
