Voldria ser el príncep de la infantesa.
Berenar amb les mans brutes. Llançar avions i agulles d'estendre pel balcó. Apendre a parlar amb els ulls plens d'espurnes. Embadalir-me davant del foc com si contigués algun misteri intel•ligible. Arrossegar-me per sota la taula plena de cames familiars. Escriure dibuixos a les postals des de no sé quin càmping. Mossegar els amics quant els odio. Plorar per seduir les dues àvies. Robar cromos d'entre la pila de bates. Descobrir el gust dels gerds i les móres.
Creure que falta una eternitat per aquest instant.
Amadeu Vidal i Bonafont, A la llum de les ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada