Avui t'he vingut a veure però no t'he vist.
Avui he passejat per Girona com a mi m'agrada, amb temps de sobre per perdrem per tots els racons de la ciutat vella. He caminat per els mateixos carrers, aquells que vam passejar-nos mentre el dia ens saludava després d'aquella càlida nit d'estiu. Si, els mateixos carrers, els mateixos que ens van veure somriure, besar-nos i dedicar-nos mirades de complicitat, mentre tu i jo dansàvem junts amb les primeres llums de l'alba. Me parat al portal del que era casa teva, he mirat amunt, tot buscant la finestra des d'on els teus ulls em deien adéu. I del teu portal avui n'he marxat altre cop, tal i com vaig fer ara ja fa més de dos anys.
I n'he marxat per no trencar la promesa, la promesa que ens vam fer, la de tornar-nos a trobara la pròxima nit dels somnis perduts.
Per tu, perquè em vas ensenyar a escoltar els teus ulls i del cert se, que els teus parlaven des de molt endins.
