Només volia que demanessis un desig,
Va ser tant net, tant clar que no vaig saber que respondre, em vaig quedar en blanc, segons, minuts, hores, dies, tot donant voltes al mateix, desig, desitjar... I si això em be tant de nou es perquè fa molt de temps que jo, no desitjo res.
Crec que vaig deixar de desitjar el dia en que vaig perdre la fe i des d'aquell dia que vaig decidir de somiar, ja que la paraula desig va per mi estretament lligada a frustració. (hi ho deixo aquí, ja que m'allargaria massa)
Però la frase no podia ser més clara: Només volia que demanessis un desig, i no m'hi he pogut negar.
Desitjo ser el príncep de la infantessa*, desitjo tenir la mirada innocent que els teus ulls desprenen, desitjo tornar a veure aquesta mirada un dia, d'aquí molt de temps quant ens tornem a trobar, amb la cara plena d'arrugues, i així adonar-me de que dins meu encara hi ha un petit príncep, tal i com ara el vaig tornar a notar a flor de pell, sense haver de mirar un tatuatge per a recordar-ho. M'agradaria creure que falta una eternitat per sentir-me gran. I que en falta una altre per deixar de somiar...
Desitjant desitjos i somiant truites, espero anar passant segon a segon, minut a minut, hora a hora, dia a dia...
*Amadeu Vidal i Bonafont
Envellim com a persona quan deixem d'estimar... així que no hem de tenir por de fer-nos grans.
ResponEliminaI tenir sempre present, que hem de mirar, sentir, pensar i fer, des de l'amor. Ningú ha dit que fos fàcil, estem aquí per aprendre, i quan ens n'oblidem sempre trobem aquella petita cosa, aquell petit moment o aquella petita persona que ens ho fa recordar.
Algú va dir....."La vida no està feta de desitjos, sinó dels actes de cada persona per fer-los realitat.”