Foc de St. Joan

Encara falten 4 de mesos per les grans fogueres de St. Joan, aquelles que tradicionalment es feien per donar la benvinguda a l'estiu, tot cremant mobles, palla i matalassos de llana plens d'àcars, bacteris i malalties varies acumulades durant tot l'hivern fred i humit, amb l'esperança de començar la nova estació que ens brinda tal nit com la d'avui tot esperant que sigui plena de llum, calor i sobretot neta d'impureses per poder passar pàgina d'un hivern tant dur que només ha fet que emportar-se persones estimades del nostre voltant.

Com deia falten encara 4 mesos i jo no me'n he pogut estar i ja he fet la meva pròpia foguera. Tal dia com avui, un de fred, ple de pols i amb un cel cobert d'estrelles que brillen amb la mateixa força que la glaçada que està caient. Bidó tallat per la part de d'alt al mes pur estil vagabund de les pel·lícules. Apilar-hi un petit munt de papers, afegir-hi un raig d'oli brut i acostar-hi un llumí per un extrem de la pila. Les flames ràpidament fen la resta. Foc i fum tòxic carregat de tinta de mil i un colors, imatges impreses en paper fotogràfic, cartrons i cartolines, tot va caient al recipient, un rere l'altre poc a poc, a l mateix ritme de la combustió, sense forçar-la.

Avui es tracta de cremar un bon tros de passat, tot seguint les ordres del gestor ja puc cremar factures, pressupostos, albarans i dissenys varis que per el que sembla ja fa molt de temps que ha passat des de que tenia alguna utilitat per a mi, però no tant per els inspectors d'hisenda, aquells que tarden tant a revisar les coses dels altres. Però avui ja era el moment de fer net. Però una foguera tant maca no es pot desaprofitar d'una manera tant banal com aquesta, s'ha d'aprofitar per quelcom més productiu, quelcom que ens faci passar de pagina del tot. Caixa darrera caixa van caient a dins, on una flama viva va fent la seva feina. Algunes només les obro per confirmar el seu contingut, per altres ni tant sols fa falta i algunes si que es veritat que requereixen una mica més d'atenció, la justa i necessària per confirmar l'evidencia de que el temps ho cura tot i que les ferides ja no supuren, ni fan mal i que gairebé ja no sabem ni on palpar-les en el cos, cos avui gèlid i amb ganes d'entrar en calor tot aprofitant una magnifica foguera de St. Joan que s'ha avançat 4 mesos a la seva data prevista. Però hi han coses que no es poden deixar per més endavant, hi ha coses que s'han de fer el dia que toquen, ni abans ni després, en el moment just, tal com avui. Una nit freda com tantes altres.