Perdut en un full de somnis (sense accents)

Per uns moments la nostalgia s'apodera de mi, estic mirant fotos dels ultims 24 mesos de la meva vida. Ara tot em sembla tant llunya, com si fos un somni del cual m'hen acabo de despertar, pero sento a dins meu com si no n'hagues format part d'aquest.

Les imatges es repeteixen una i altre vegada al mateix temps que em vaig arreplegant en possicio fetal i m'acabo tancant en mi mateix. I ara no ser a on soc, on vaig o d'on vinc. Tot plegat em be gros, aquesta barreja a dins meu m'espanta, no la puc controlar. Tot i aixo ella no deixa de llencar flaixos en forma d'imatges a cada instant, instant del cual n'estic atrapat i no veig sortida per en lloc.

Fa massa temps que no em topo amb la realitat quotidiana, fa massa temps que anyoro casa..... Fa massa temps...

I See a Darkness, Johnny Cash

Well, you're my friend
And can you see
Many times we've been out drinking
Many times we've shared our thoughts
Did you ever, ever notice, the kind of thoughts I got
Well you know I have a love, for everyone I know
And you know I have a drive, for life I won't let go
But sometimes this opposition, comes rising up in me
This terrible imposition, comes blacking through my mind

And then I see a darkness
Oh no, I see a darkness
Do you know how much I love you
Cause I'm hoping some day soon
You'll save me from this darkness

Well I hope that someday soon
We'll find peace in our lives
Together or apart
Alone or with our wives
And we can stop our whoring
And draw the smiles inside
And light it up forever
And never go to sleep
My best unbeaten brother
That isn't all I see

And then I see a darkness
Oh no, I see a darkness
Do you know how much I love you
Cause I'm hoping some day soon
You'll save me from this darkness

fred

Les sombres que esperava trobar ara venen a mi, i si tinc por, no ho puc explicar de cap manera logica, pero el que sento m'engoixa i la unica resposta sera el temps, si es que mai trobare una resposta...

Covard

Sóc l’ull observador, el que mira callat, inmòbil tot el que passa al meu voltant. Ho sóc tot i no sóc res.
Si tu vols, sóc un covard amagat en un troç de natura, un tronc d’arbre poder o una flor o poder una papallona, el que tu vulguis. I em quedo aquí perque no tinc res a dir-te, ni a tu ni ha ningú... res. Sols contemplo al mateix temps que em lamento del que no he fet, faig o faré. Les arrels no em deixen moure i el meu jo tampoc. I així estaré per la resta dels dies, callat, inmòbil... Tot deixant passar el temps i estimant el miratge també, somiant truites de llocs exòtics i contant els amors a que jo mateix he renunciat.

Provant d'escriure...

T’escric per dir-te que al cel la lluna ja és mig plena, ella va empenyent amb ganes i d’aquí a pocs dies ja serà plena del tot i després vindrà la foscor més absoluta, per tornar a començar altre vegada el seu cicle, com la vida ...
Són gairebé les 11 de la nit i encara no s’ha fet negre nit del tot, la lluna a Mongòlia a aquesta època de l’any te molt poques hores per lluir-se, i es una llàstima.
El sol per contra inunda la terra des de bon matí fins tard a la nit, cremant i ressecant tot al seu pas, ajudat per un vent dur i sever que sembla no tenir cap aturador.
Mongòlia es un país de terres molt dures, castigades pel temps. I tal com elles s’han anat curtint al pas dels anys, a passat el mateix amb els seus habitants, callats, observadors i de difícil somriure, amb una hospitalitat rara als ulls occidentals. No es que siguin desconfiats ni malfiats sinó que procuren per a ells ja que sinó es quedarien despullats a la sortida del sol i no ha de ser gens agradable de rostir-se viu com la gespa de les estepes.

Simple

Simplicitat de formes, nuesa d'un paisatge que be carregat de nostàlgia.

Jonny Cash, Hurt

I hurt myself today,
to see if I still feel
I focus on the pain, the only thing that's real
the needle tears a hole, the old familiar sting
try to kill it all away, but I remember everything

what have I become? my sweetest friend
everyone I know goes away in the end
you could have it all, my empire of dirt

I will let you down, I will make you hurt

I wear my crown of thorns
on my liar's chair
full of broken thoughts, I cannot repair
beneath the stain of time
the feeling disappears

you are someone else, I am still right here

what have I become? my sweetest friend
everyone I know goes away in the end
you could have it all my empire of dirt

I will let you down I will make you hurt

If I could start again, a million miles away

I would keep myself, I would find a way!!!

Signat per Un anonim

04/03/08
(signat per UN anònim)
I em desperto un dia a la plana d’un desert, envoltat pertot per horitzó i més
horitzó que em circumda. Tot el tema del viatge és irrellevant. D’on vinc,
quan porto, on vaig, si hi arribo amb taxi o avió i si la fruita de l’últim àpat era
fresca…si…. Em desperto, un dia, a la plana d’un desert color cru, de roques
calcinades pel sol i el vent. Aquest desert no té res més que horitzó. I silenci.
Un silenci que batega a dins meu en forma dels sorolls del cos amplificant-se,
un cos viu en un horitzó calcari sense camí acotat, cap a l’enlloc bullint de la
sang. Res… em desperto un dia en un desert com un mar petrificat de pols, i
em dóna la sensació que em desperto per primera vegada en ma vida d’un
somni molt llarg. Ja saben, tots els records i les vivències eren el pòsit d’un cos
que avança sense direcció… i em desperto, doncs, un dia, a mitja tarda de
calor intensa enmig d’un paisatge inexistent. No veig el paisatge. Però em veig,
en canvi, les mans i els peus. No puc mirar un paisatge que no hi és, em dic.
Miro i no puc veure res més sinó que miro. Els pensaments es dilueixen com
es dilueix el fum a l’aire en sortir d’una xemeneia, en el mirall de sorra i cel que
m’escup, com un somni tòxic de marihuana però diferent…Em desperto d’un
desert, un dia, a una plana d’un desert altre d’un dia que... Escapar, penso. A
on? Escapar? Aleno el paisatge de dins, relliscant-li viscosament per l’angúnia
d’una absolitud que, de males maneres, balla una dansa macabre on el desig,
frenètic de brollar, brolla per tots i tots els orificis del cos…em desperto,
doncs, un dia en un desert, i en veure el panorama me’n torno a dormir. El
més curiós, es que un parell de dies després arribo a un poble, tranquil•lament,
com si tornés de treure a passejar el gos i hi ha tot de gent estrafolària que fa
l’aperitiu per les terrasses dels carrers, un aperitiu de patates, olives, formatge i
canyes, i també vi blanc i escopinyes i salivera, la gent, que al veure aquell
homenot estrany que els hi semblo per aquells móns de Déu em pregunten, és
clar, perquè vinc de molt lluny representa, de quines aventures em vesteixo jo,
viatger, i si els hi mostro el farcell, i jo que m’hi presto.
Només em surt de dir que dormia i que les cames ja van soles, que per això
són cames i que quina salivera de cop, i em desperto, i quin dia de sol i
aperitiu que fa, i si em deixen picar alguna oliva de les que encara queden al
fons del recipient de la taula.

Pau Erra

Comunicacio

Recordo quant trucava el timbre de ca teva i deia ben fort, Sóc jo! a la pregunta de qui hi ha?
Les cartes que t'escrivia desde St. Coloma de Farnés amb ordinador perque m'entenguessis la lletra.
Les notes sota la porta quedant per més tard i els missatges a la nevera.

Abscencia

Per aixo brilla...

Propòsits

Propòsits de plàstic.

Propòsits amb lligams de ferro.

Propòsits fets de somnis i llums de colors.

Tres d'una infinitat.... Però sempre s'hen necesita UN per estimar el miratge.

Claretat d'idees

Les coses clares i la xocolata espessa!

La edad de la inocencia

Voldria ser el príncep de la infantesa.

Berenar amb les mans brutes. Llançar avions i agulles d'estendre pel balcó. Apendre a parlar amb els ulls plens d'espurnes. Embadalir-me davant del foc com si contigués algun misteri intel•ligible. Arrossegar-me per sota la taula plena de cames familiars. Escriure dibuixos a les postals des de no sé quin càmping. Mossegar els amics quant els odio. Plorar per seduir les dues àvies. Robar cromos d'entre la pila de bates. Descobrir el gust dels gerds i les móres.

Creure que falta una eternitat per aquest instant.

Amadeu Vidal i Bonafont, A la llum de les ombres.

Identitat

Coses que tant sols un mateix pot entendre.

L'inútil.

Inútil, és requereix d’un motiu per viure:
tindre un motiu per viure.
No es vol viure sense motius
-així s’ensenya i així s’aprèn, el subsidi-.
Això si, s’ha de complir el jornal.

Poema de Ramon Boixeda

Denpasar, Bali

Volutas de humo, K. Johansen

Volutas de humo que flotan al rededor de mi cuerpo, con que simpleza se desintegran en cuanto las toca el viento.

Conversar, conversar con vos quisiera, decirte todo lo que yo siento. Porque siempre te necesito cuanto mas solo me encuentro? este, tu encanto fatal es lo único que no entiendo, sabiendo que poco a poco mi vida estas consumiendo. Cigarrillo forrado de blanco el color de la pureza y que llevás en el alma, lo negro. Cuantos somos los que nos aferramos a tus pitadas profundas y salamos de una vez, mientras tragamos tu veneno. Apartarte, apartarte yo quisiera, pero sé que no puedo. Porque en cada devenir de esta vida que padecemos, en mi propia cobardía mas me aferro a tu maldito veneno.

Te tome como juguete de porrete y hoy que sos gran parte de mía, no sabes cuanto me arrepiento. Ya sin vos no se vivir, porque sos mi compañero, ese amigo que busqué en la noche solitaria mientras contemplaba los cielos y te hablaba de mis sueños, mis tristezas y alegrías, mientras poco a poco en mis dedos te consumías. Y así me quitaste el aliento, no me dejas respirar, manchaste todos mis dedos y devoraste gran parte de mi cuerpo. Pero que te puedo reprochar, si fuiste mi compañero y otra vez te vuelvo a encender y mientras miro tus volutas de humo que envuelven todo mi cuerpo te tengo que decir a mi pesar que seguís siendo mi mejor compañero.

Guest house a P.Pinang, Malasia

Si no m'escapo és per mandra o digali por, ja que els barrots són prou fràgils.

Pak Pekak, denpasar Indonesia

Hores de converses mudes,on em delaitava llegint les arrugues de la seva pell i observant minuciosament la seva mirada borrosa.